Fer | Tribuna

L’era postmoderna: decadència ineluctable? Què hi diu la Història? (i II)

Josep Oriol Jorba>>En el passat i al llarg de la història de la humanitat les societats han fet servir, com a eina per a produir un canvi, les revolucions, que no és el mateix que parlar de rebel·lions, aquestes són puntuals, determinades i molt circumscrites, les primeres són, en canvi, d’ampli espectre; les revolucions han servit per aconseguir transformacions que han millorat substancialment la vida de l’esser humà.

Al llarg de la història de la humanitat les societats han fet servir, com a eina per a produir un canvi, les revolucions que no són el mateix que les rebel·lions

Pensem en la primera, la revolució cognitiva, o en la revolució neolítica, o en l’inici dels viatges transoceànics (aprofito per recordar que els catalans vàrem tenir-hi un paper fonamental, a finals del segle XV), o en la revolució industrial, o en la revolució burgesa del 1789 i, per a fer justícia al món oriental, de fet ja ho he fet al esmentar la neolítica que, com sabem, va tenir com a epicentre l’ Orient Pròxim, per què no esmentar la revolució social i econòmica de més envergadura, en tant que va abastir de recursos a molta gent en un temps rècord, em refereixo a la revolució liderada per Deng Xiao Ping l’any 1978; 600 milions de xinesos van deixar de patir fam en el transcurs de molts pocs anys.

Les altres transformacions de l’era contemporània i, més concretament del món actual, les de l’alta tecnologia i entre elles les cibernètiques, han estat no tant revolucions sinó grans avenços derivats i coadjuvats per les situacions precedents, situant-se, per tant, en el rang de simples medis de canvi d’una situació tenedora d’uns mitjans a una altra certament més avançada respecte de l’anterior. Clar que el canvi, per exemple en el món de la informació, ha estat substancial però de ben poc han servit per fer avançar a les societats en progrés humanitari, en creixement cultural, espiritual, que no vol dir religiós, en formar els individus per ser persones madures, plenes de valors. Les revolucions actuals només han aportat celeritat i molta, moltíssima informació, tanmateix poca formació.

Les revolucions actuals només han aportat celeritat i molta, moltíssima informació, tanmateix poca formació

Com a colofó indicar, per anar acabant, que la societat provinent de la segona meitat del segle XX, la que ha viscut i viu l’anomenada civilització postmoderna, ha patit i patim tots plegats, moltes vegades sense adonar-nos-en, el subtil debilitament de les voluntats i dels valors així com la progressiva desintegració del teixit social, malgrat, i no volen en absolut desmerèixer, les darreres mostres reivindicatives i de manifestació del descontentament social vers la política i l’Estat. I hom ho ha patit com a conseqüència de tota una trama dissenyada d’elements contradictoris que afebleixen, confonen, distorsionen, deceben, desil·lusionen les voluntats individuals i, per extensió, la gran diversitat de teixits socials que conformen la civilització actual.

Ens cal, per tant, una societat més justa i menys tramposa, una societat que opti per la revolució dels valors com l’única i, des del meu punt de vista, més contundent manera per transformar la societat i, pels seus efectes positius, la pròpia espècie humana. No hi ha possibilitat de subsistència sense equilibri, ni supervivència sense comportament ètic generalitzat, no hi ha pau sense enfortiment moral, no hi ha entesa sense diàleg.

És possible sortir d’aquest estat decadent postmodern que ens conforma i deforma. Només ens cal la voluntat

Crec que és possible sortir d’aquest estat decadent postmodern que ens conforma i deforma. Només ens cal la voluntat. Només en cal que tots i cadascun de nosaltres, com a individus integrants de les diferents societats, exercim el dret de viure en llibertat i dignitat a través de la desobediència pacífica a la multiplicitat de normes, lleis i estratègies injustes creades per ens públics al serveis dels interessos d’uns quants. Cal també tenir la mirada atenta a lo que ens diuen els guardians de la memòria.

“Un món únic necessita un talant ètic fonamental; la societat mundial única no necessita una religió o una ideologia unitàries, però sí alguna classe de normes, valors, ideals i fins obligatoris i obligants” (Hans Küng)

Josep Oriol Jorba és director de Respostes.