Viure | Tribuna

L’Europa dels pobles

Josep Aracil>>Els actuals estats-nació, a més curt o llarg termini, tenen les hores comptades. Es van consolidar a principis del segle XIX i van aconseguir el seu màxim exponent al XX, amb una plena vigència al voltant de dos segles. Les lluites econòmiques i territorials, sota els principis de la revolució francesa i la revolució industrial, van propiciar la seva creació englobant en el seu territori alguns del seus diferents pobles. Aquests estats, mitjançant la utilització del concepte de nació, pretenien inculcar el patriotisme als seus súbdits, per ser utilitzats com l’exèrcit necessari per combatre el dels estats enemics fronterers. Aquesta defensa estatal del territori, difícil de fer-la en els territoris més petits dels seus pobles, en aquests moments no té cap raó històrica de ser. La II Guerra Mundial s’ha convertit en la vacuna necessària per acabar amb les guerres territorials en l’àmbit europeu.

Els nous plantejaments d’autosuficiència territorial sustentats en les noves formes de comunicació global via Internet, les noves fonts energètiques basades en les energies renovables, i el replantejament relatiu de la ciència basat en la física quàntica estan fent possible un retorn a la cultura mil·lenària dels diferents pobles d’Europa, constituïts com a eco sistemes culturals en una nova organització territorial que faci possible recuperar l’Europa del Pobles. És evident que en aquests moments aquesta recuperació ja ha començat, inicialment de forma fallida a Escòcia, seguida de la de Catalunya. El més difícil d’aquesta recuperació passa per trencar les barreres interposades pels estats-nació, per part de qualsevol dels diferents pobles europeus que avui dia pretenen aconseguir-ho. Una vegada travessada aquesta barrera, el seguiment de la resta de pobles serà molt més ràpid i totalment imparable. Els actuals estats-nació com Espanya, França o Alemanya són un anacronisme que atempta contra el desenvolupament progressista de la història i de la naturalesa humana, i és per això que la seva desaparició és una qüestió de temps.

Foto: ca.wikipedia.org

L’actual intent de Catalunya per aconseguir la seva independència de l’estat espanyol es podria analitzar com una guerra, evidentment no cruenta, entre dos estats que lluiten per la seva sobirania. Ara fa 2500 anys, l’estrateg xinés Sun Tzu va escriure el llibre L’art de la guerra, utilitzat per la majoria de personatges importants capaços d’escriure la història. En la seva lectura hi ha dues coses que cal tenir en compte. La primera d’elles és la de considerar que la guerra ha d’estar basada en l’engany, la qual cosa es veu a Catalunya en el fet que no hi ha res que estigui clar. La segona consisteix en la necessitat imprescindible de tenir un general, capaç de dirigir i ordenar el seu exercit. En cap cas aquest general pot dependre d’un govern al qui, fent un supòsit, li ha de demanar permís per anar a apagar el foc d’un edifici atès que quan li arribi aquest permís segurament l’edifici ja estarà cremat.

A Catalunya abans de començar l’hora de la veritat de la guerra tenim un exercit ben capitanejat per l’ ANC i Òmnium Cultural que tot just es troba en la seva etapa inicial de reclutament, sense haver fet pràctiques de lluita, per aconseguir canvis politics i socials en els territoris més propers dels seus municipis. Es podria considerar com una tropa il·lusionada i ingènua que creu possible aconseguir els seus objectius sense cap tipus de formació en la lluita social que, forçosament, s’haurà de veure obligada a haver d’afrontar reptes importants que qüestionaran la seva integritat. Aquesta tropa poc formada no és, però, la principal dificultat que consisteix en la manca d’un general amb la suficient capacitat per portar a terme les estratègies necessàries per aconseguir la victòria. Totes aquestes consideracions fan impredictible el resultat de l’actual lluita sobiranista a Catalunya, que forçosament passa per la seva independència i que suposa una gran aventura apassionant pels qui creguin en ella.

Josep Aracil és president del Consell Sènior de Premià i d’Eurosenior.