Saber | Tribuna

Ordre i harmonia

Josep Aracil>>L’ordre suposa una jerarquia de valors, que subordina l’inferior al superior. L’harmonia suposa l’equilibri de les proporcions entre les diferents parts d’un tot. En un trencaclosques, cada part diferent encaixa harmònicament amb les altres parts fins fer possible completar la seva unitat. El seu ordre es precisament aquest encaix i, en cap cas, establir l’ordre de situar les peces grans en la part superior i les petites en l’inferior. És evident que amb aquest ordre arbitrari de cap de les maneres es podria completar el trencaclosques. Amb aquest explicació tant elemental entre els valors d’ordre i harmonia, clarament es pot constatar que l’ordre de la col·locació de les diferents parts del trencaclosques està plenament determinada per la seva harmonia, que passa a ser la que estableix l’ordre d’aquesta col·locació.

Hi ha filòsofs que afirmen que el nostre món i univers és el millor dels possibles, creient que està regit per una harmonia preestablerta que ningú sap com és. És evident que el funcionament i comprensió de l’univers, funciona també amb els paràmetres dels valors d’ordre i harmonia, si be el seu coneixement es tan complicat i complex que és desconegut per una humanitat que es troba en les beceroles de la seva incipient humanització, que encara ha de superar els seus comportaments depredadors més primitius, propis de la llei de la selva, en la que el peix gran es menja al més petit. Aquesta superació passa per haver d’assumir comportaments regits per la raó i el pensament, per a la qual cosa encara no estem del tot preparats.

Des d’una perspectiva harmònica, es pot constatar que l’eco sistema cultural català és una part molt diferent de les altres parts de l’estat

Una aplicació clara i pràctica d’aquestes reflexions es podria utilitzar per tractar el tema de la possible independència de Catalunya. Des d’una perspectiva harmònica, clarament es pot constatar que l’eco sistema cultural català és una part molt diferent de les altres parts de l’estat espanyol. Establir un ordre i una legalitat que afirmi que Catalunya és una regió indissoluble d’Espanya i no una nació d’Europa suposa una total ignorància del funcionament harmònic del món, i un clar atemptat contra la llibertat dels pobles i les persones per poder ser un mateix. El gran repte d’una humanitat que camina cap a la seva autorealització realment humana consisteix, precisament, en comprendre el seu lloc en aquesta harmonia que la configura. Podríem començar remuntant-nos a la prehistòria de la humanitat per constatar que el sistema d’ordre establert per cada societat, sempre històricament, ha estat relacionat amb el seu model de producció, en la forma en què la societat s’ha organitzat per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Quan l’ordre establert no te en compte els valors humans, d’una humanitat que està obligada a trobar la raó de la seva harmonia, es produeixen actes de violència legal

Aquesta constatació, si la fem amb l’actual model de producció regit per les lleis del mercat, posa en evidència que l’ordre i legalitat que ens determina consisteix en donar prioritat a la cobdícia humana, que ha convertit al diner en el fals ídol d’una societat depredadora. Ens trobem davant d’una societat capitalista obsoleta que genera l’actual atur estructural crònic, pronosticat per Marx 150 anys enrere, en el seu anàlisi sobre el capitalisme. Quan l’ordre establert no te en compte els valors humans, d’una humanitat que està obligada a trobar la raó de la seva harmonia, es produeixen actes de violència legal, quan es defensen els interessos del rics per explotar als pobres, produint-se d’aquesta forma, d’acord amb les lleis de la física, accions i reaccions promogudes per un model de producció centrat en els diners i no en les persones. El camí a seguir, mitjançant l’autosuficiència territorial, passa per recuperar la capacitat de pensar en una societat dopada per a què no ho faci.

Josep Aracil és President del Consell Sènior de Premià i d’Eurosenior.