Els films essencials | Ser
PSICOLOGIA I CINEMA (IV) ‘De tal padre, tal hijo’
Josep Oriol Jorba>>
IV. DE TAL PADRE, TAL HIJO (Soshite Chichi ni Naru)
Fitxa filmogràfica
Direcció:Hirokazu Koreeda.
Guió: Hirokazu Koreeda.
Producció:Gaga i TV Man Union.
Fotografia: Mikiya Takimoto.
Color.
Duració: 120 minuts.
País: Japó.
Any de la realització: 2013.
Gènere: Drama.
Protagonistes: Masaharu Fukuyama, Yoko Maki, Jun Kunimura, Machiko Ono, Lily Franky.
Sinopsi
Ryoa, un arquitecte obsessionat per l’èxit professional, viu una vida a priori feliç amb la seva esposa i el seu fill de sis anys. El seu món, però, s’enfonsa quan els responsables de l’hospital on la seva dona va donar a llum al nen li comuniquen que, degut a una confusió, el seu nen fou canviat per un altre i que. per tant, el seu fill, amb el qual ha conviscut sis anys, no és el seu fill biològic.
El director nipó, torna a un dels seus temes predilectes, el de la infantesa i els vincles familiars; aquest cop posa el focus de com sofreixen els nens en una situació concreta, a saber, la de ser separats dels que pel nen són els seus pares, i de quina forma els pares es plantegen, com a adults, la nova situació i la crisi emocional que comporta i implica. El tema essencial del film és el del concepte paternitat, plantejat des d’una situació atípica, però no inusual. Els dos matrimonis afectats per la situació sobrevinguda s’han d’afrontar en una difícil tessitura: recuperar al seu “veritable” fill o seguir criant al nen amb el que han conviscut sis anys, l’han fet créixer i s’han estimat.
L’autor
Hirokazu Koreeda, Tòquio 1962, volia ser novel·lista, però al graduar-se a la Universitat de Waseda, va canviar el rumb cap al cinema. L’any 1991 va dirigir la seva primera pel·lícula, un documental, Shikashi; el seu primer llargmetratge va arribar l’any 1995 amb Maboroshi no hikari. Filmografia: After life (1999), Distance (2001), Nobody Knows (2004), Hana yori mo naho (2006), Kiseki (2011), entre molts altres entre documentals i llargmetratges.
A De tal padre, tal hijo, Koreeda explora el controvertit significat dels llaços de sang davant dels sentiments que frueixen a resultes del contacte humà. Als anys 60 dels segle XX al Japó, el 90% dels casos com l’exposat en el film, es resolien mitjançant l’intercanvi. A l’actualitat les coses han canviat.