Saber | Tribuna

Recomanacions

Josep Aracil>>Si a una persona li és impossible trobar feina pateix una situació angoixosa i desesperant, no simplement perquè no disposa dels recursos econòmics necessaris per sobreviure sinó, també, com un clar atemptat a la dignitat humana. L’atur és la conseqüència més negativa de l’actual crisi. En el nostre país afecta al 26% dels treballadors adults i al 56% de la joventut, atur que, en el millor dels casos, quan es comenci a superar la crisi es convertirà en estructural, amb uns índex crònics entre el 15 i el 18%, totalment inacceptables i rebutjables. Les persones majors de 40 anys en situació d’atur mai més trobaran feina estable. Els joves més preparats estan condemnats a l’emigració forçosa, i la resta a realitzar tasques de “cartoners” o semblants, pròpies de països del Tercer Món.

Ens trobem davant d’una societat domesticada, mercantilitzada i instrumentalitzada per mercenaris del sistema, en la que s’imposa la política de la por. Cadascú mira per ell mateix, tapant-se els ulls davant de la realitat.

Aquesta realitat tan negativa, tot i ser fàcilment coneguda. no és reconeguda per moltes de les persones no afectades. Els rics creuen que les persones que no treballen són gandules o poc emprenedores. Les persones que, a empentes i rodolons, sobreviuen en aquest sistema irracional, s’han convertit en insolidàries i egoistes. Les que tenen feina creuen ingènuament que elles no seran mai acomiades de forma arbitrària, tot i les seves renuncies servils per no perdre el lloc de treball. Què faran quan estiguin a l’atur i sense feina? No creuen que és tramposa l’excusa que a mi no em passarà? A tothom li pot passar! Les persones jubilades creuen que ja han treballat prou i és temps de descansar.

Ens trobem davant d’una societat domesticada, mercantilitzada i instrumentalitzada per mercenaris del sistema, en la que s’imposa la política de la por. Cadascú mira per ell mateix, tapant-se els ulls davant d’una realitat tan crua la solució de la qual no es veu per enlloc, i potser per aquest motiu s’aposta còmodament per criticar a la classe política, sense personalment o comunitàriament mullar-se. Des del Moviment Sènior, però, creiem que sí n’hi ha de solucions o, si més no, recomanacions. Hem de buscar un sistema millor que l’actual, que tingui en compte a les persones i no als diners. Cal aprofitar amb optimisme l’actual crisi, com una gran oportunitat per recuperar la il·lusió de creure possible la construcció d’un món millor. Hi ha optimistes, potser inicialment pocs, que proclamen que tots els problemes tenen solució i que l’actual crisi no és res més que una munió de problemes de principiants, en el camí cap una societat més justa i solidària. És per això que estimem necessari començar a endegar un nou model de societat, basat en el ser i no en el tenir, divulgant i promovent la proposta del moviment sènior, per avançar cap a la plena ocupació.

És necessari crear nous models de producció basats en l’autosuficiència territorial per resituar de nou en la societat als majors aturats de 40 anys, aprofitar l’experiència del talent sènior i els coneixements científics de la joventut.

Torna a ser de plena actualitat el cooperativisme autogestionat, les entitats de mutu auxili, les caixes d’estalvi i la formació integral de la ciutadania, tots ells necessaris per endegar societats creatives. És necessari crear nous models de producció diferents i paral·lels als actuals, basats en l’autosuficiència territorial, per resituar de nou en la societat als majors aturats de 40 anys, com un plantejament pragmàtic de supervivència. Cal aprofitar l’experiència del talent sènior i els coneixements científics de la joventut per aconseguir la plena ocupació, potenciant els seus tres pilars bàsics: la relocalització, les energies verdes renovables i les xarxes socials. Els éssers humans des de temps immemorials han hagut de superar reptes vitals i sempre se n’han sortit, ara també ens toca fer-ho.

Josep Aracil és President d’Eurosenior