Viure | Tribuna

REFLEXIONS MÍNIMES: El dia que vam perdre la integritat

Albert Calls>>La societat contemporània afavoreix la impostura en totes les seves formes possibles, permet la seva total impunitat i l’amaga sota falses banderes de ‘llibertat’, ‘igualtat’ i ‘democràcia’.

S’ha aconseguit que sigui més important el que projectem que el que som, el que venem que el que aportem veritablement.

Impostar s’ha convertit en una manera de viure i trobar el teu lloc al món, en una ‘autenticitat’ pervertida. En aquest context la prioritat és crear la pròpia marca personal, encara que el que es vengui sigui mentida i multiplicar-la, amb el suport de les TIC i els mitjans.

S’ha aconseguit que sigui més important el que projectem que el que som, el que venem que el que aportem veritablement. I perduts en la caverna de Plató 2.0 la integritat i l’honestedat deixen de tenir cap mena de sentit. L’important és el personatge, el poder, la capacitat d’ocupar un espai d’impostura.

Però aquest diagnòstic social no és un principi sinó un final, alerta! La factura sempre arriba.

Article publicat a la revista ‘Valors’: www.valors.org