Saber | Tribuna

Repensar els municipis

Josep Aracil >> L’actual president de Catalunya, Carles Puigdemont, ha llançat dos importants missatges que cal tenir en compte. Que el procés cap a la independència de Catalunya va de debò i que la construcció del nou estat de Catalunya, afecta a tota la ciutadania que hi vulgui participar, convertint en una cosa seva el seu desenvolupament.

Missatges clarament encoratjadors en l’actual societat desencisada que no creu en res, per l’entrada d’un alè d’aire fresc alliberador. El d’una gran il·lusió majoritària, produïda pel camí encetat cap a la independència de Catalunya, tot i reconeixent que aquesta independència de Catalunya és una condició necessària, però no suficient per a la creació d’una Catalunya segle XXI.

Suficiència que es podria aconseguir recuperant el paper important històric que havien tingut les ciutats, els pobles o municipis, en l’organització de la humanitat, per assolir les seves necessitats bàsiques, tant en el món de la producció, com en el de la seva administració, quina gestió correspon a la societat civil, tenint en compte els conceptes bàsics que afecten als municipis: el territori, la població, les demandes o necessitats i els recursos. També les estructures organitzatives bàsiques, la jeràrquica piramidal o l’horitzontal en xarxa.

Organització que avui dia es podria decantar per la vida local 24 hores, en tots els seus aspectes, incloent-hi el del món del treball, mitjançant l’autosuficiència territorial per poder abastir localment les seves necessitats bàsiques, intercanviant amb municipis més propers, per minimitzar despeses de transports, mancances i sobrants en àmbits locals interrelacionats. Començant per l’autosuficiència energètica a nivell local, amb la que generar la creació de molts llocs de treball i també importants estalvis econòmics, mitjançant l’aplicació d’energies renovables, inicialment en edificis públics i després en privats.

Societat civil generadora d’enfrontaments, conflictes i desigualtats socials entre pobres i rics, que es podrien reduir mitjançant la potenciació de la propietat comunal, molt diferent de la pública i la privada, tot i que amb això no n’hi hauria prou, motiu pel qual caldria replantejar l’organització política dels municipis, com un sistema d’arbitratge, imprescindible i necessari, que mitjançant lleis i normatives revisables, nascudes de baix a dalt, regulin el restabliment d’una veritable i necessària igualtat d’oportunitats, que fes possible que cada persona pugui ser ella mateixa, junt amb les altres.

Societat civil generadora d’enfrontaments, conflictes i desigualtats socials entre pobres i rics, que es podrien reduir mitjançant la potenciació de la propietat comunal, molt diferent de la pública i la privada, tot i que amb això no n’hi hauria prou, motiu pel qual caldria replantejar l’organització política dels municipis, com un sistema d’arbitratge, imprescindible i necessari.

Arribat aquest punt un es pregunta: per on començar? Que el món està en crisi és una veritat tan evident que no val la pena perdre els temps per constatar-ho. Davant d’aquesta realitat tan negativa, lluitem per canviar-ho o ens conformem i tirem endavant a ‘trancas y barrancas’ de forma passiva amb el que hi ha, esperant que persones més agosarades ho solucionin, deixant de ser consumidores convulsives, per passar a ser constructores de la terra, creant grups d’afinitat específics per ‘repensar els municipis’, des de la radicalitat de voler començar de zero.

Grups constituïts per persones que lliurament s’organitzen, per aconseguir objectius concrets basats en l’efectivitat de voler fer una cosa i després fer-la, a partir d’una anàlisi molt acurada de la situació actual per endegar una transformació profunda i assenyada de la forma de vida, un canvi qualitatiu de gran abast en les estructures i els valors que defineixen una societat, començant pel territori més proper dels municipis, des d’on començar a construir realment una Catalunya segle XXI.

Josep Aracil és president d’Eurosenior.

joarxa@gmail.com