Fer | Tribuna

Sobre la independència

Josep Aracil>>Aconseguir la independència de Catalunya de l’estat espanyol es podria contemplar com una guerra no cruenta entre dos estats que lluiten per la seva sobirania. Ara fa 2500 anys l’estrateg xinés Sun Tzu va escriure el llibre L’art de la guerra, amb amplies repercussions històriques. En la seva lectura hi ha dues coses que cal tenir en compte. La primera d’elles és la de considerar que la guerra ha d’estar basada en l’engany, amagant sempre les cartes del joc. La segona consisteix en la necessitat imprescindible de tenir un general capaç de dirigir i ordenar el seu exercit. En cap cas aquest general pot dependre d’un govern al qual, posant un exemple, hauria de demanar permís per apagar el foc d’un edifici, atès que quan li arribés aquest permís segurament l’edifici ja estaria cremat.

A Catalunya tenim un exercit popular capitanejat per l’ANC i Òmnium Cultural format per reclutes que encara no han fet la instrucció necessària per aconseguir canvis tangibles en els seus municipis

A Catalunya tenim un exercit popular capitanejat per l’ANC i Òmnium Cultural format per reclutes que encara no han fet la instrucció necessària per aconseguir canvis tangibles, politics i socials en els seus municipis. És una tropa voluntariosa, poc formada en la lluita real contra un poderós enemic que pot acabar qüestionant la seva integritat. La principal dificultat, però, consisteix en la manca d’un general, encara no escollit, amb la suficient capacitat per portar a terme les estratègies necessàries per aconseguir la victòria.

Niccolò Machiavelli.

Maquiavel estableix que la tècnica política no es pot aprendre estudiant, sinó mitjançant la curosa observació, crítica i raonada, de les accions humanes concedint molta importància al coneixement de la història escrita, com a mestre dels afers polítics. Només reconeix al poble la seva capacitat per escollir als responsables polítics més adequats per al seu govern. Nega, però, aquesta capacitat per pronunciar-se sobre actuacions complexes, que requereixen coneixements polítics, per aconseguir la millor alternativa possible per assolir el be comú.

Utilitzant els plantejaments de Maquiavel i recorrent a la història, es pot constatar que en un referèndum com el recent d’Escòcia, la decisió del qual era vinculant i complexa, el poble escocès no va ser capaç de votar canvis sobiranistes, va tenir por de fer-ho, se li va demanar assumir un compromís pel qual no estava preparat. La història ens demostra que el poble no té el valor necessari per responsabilitzar-se personalment pels canvis sobiranistes però, en canvi, accepta que en unes eleccions generals el polític escollit assumeixi aquesta responsabilitat delegada en nom del poble.

La independència de Catalunya només serà possible si el poble aconsegueix escollir al polític amb més ambició per crear un nou estat, i amb un ampli coneixement històric per saber com s’ha de proclamar i construir

En el cas de Catalunya, és molt més fàcil aconseguir la seva independència votant en unes eleccions generals a caps polítics capaços d’assumir papers de lideratge amb visions estadistes sobre allò que cal fer. Això ens porta a què la independència de Catalunya només serà possible si el poble aconsegueix escollir al polític amb més ambició per crear un nou estat, i amb un ampli coneixement històric per saber com s’ha de proclamar i construir. Aquest polític és el general que, segons Sun Tzu, és imprescindible per guanyar la guerra sobiranista. L’existència o no d’aquest polític i la seva elecció és l’assignatura pendent que el poble de Catalunya ha d’assumir en unes eleccions de caràcter plebiscitari. Totes aquestes consideracions fan impredictible el resultat de l’actual lluita sobiranista a Catalunya, que forçosament passa per la seva independència que cal estimar com una gran aventura apassionant pels qui creguin en ella.

Josep Aracil és President d’Eurosenior