Els films essencials | Saber

TRILOGIA PARAÍSO: AMOR, FE, ESPERANZA (II)

Josep Oriol Jorba>>Trilogia fílmica per a la reflexió sobre els fonaments socioculturals de la societat occidental a través de l’obra del director austríac Ulrich Seidl.

II) PARAÍSO: FE (Paradies: Glaube)

Fitxa técnica

Any: 2012

Duració: 113 minuts

País: Àustria

Director: Ulrich Seidl

Guió: Ulrich Seidl i Veronika Franz

Fotografia: Edward Lachman i Wolfgang Thaler

Producció: coproducció austríaca-suïssa-francesa-alemanya

Gènere: Drama (religió)

Intèrprets: Maria Hofstätter, Nabil Saleh, Natalya Baranova, Rene Rupnik, Daniel Hoesl, Dieter Masur, Truda Masur.

Sinopsi

La segona part de la trilogia pren com a protagonista la germana de la Teresa, la Anna Marie (Maria Hofstätter), una beata que es dedica a fer proselitisme per la ciutat amb una imatge esculpida de la Verge Maria. Una mena d’apostolat contemporani per convertir els cors incrèduls a la fe catòlica. Per donar més impacte i visió esperpèntica, el director fa aparèixer el marit com a practicant musulmà, un paralític a qui la seva dona pràcticament no li mostra el més mínim afecte.

Fe mal compresa, contradiccions, repressió, falta d’empatia, discurs fanàtic, valors capgirats, són algunes de les qüestions que Seidl ens mostra

Una sàtira dura, duríssima, que s’aguditza mostrant imatges de la beata tenint una ascesis orgàsmica amb el crucifix. La crítica de Seidl tanca el cercle fent palesa la gran contradicció que pateixen molts creients i confessos catòlics (i evidentment els d’altres confessions i religions) plasmant i centrant la càmera al gest d’incomoditat i rebuig que expressa Anna Marie cap a la pràctica sexual aliena: escena d’una orgia a un parc públic.

Confusió, fe mal compresa, contradiccions, repressió, falta d’empatia, discurs fanàtic, valors capgirats, són algunes de les qüestions que Seidl ens mostra per a la reflexió personal i, per extensió, per què no, col·lectiva.

Sobre l’autor:

Ulrich Seidl, Viena, 25 de novembre de 1952 (62 anys), és un guionista, productor i director de cinema austríac. Va aconseguir el Premi del Jurat 2001 al Festival de Venècia per la seva pel·lícula Hundstage, “Dies de canícula”, una història simpàtica però alhora violenta i amb un marcat aire surrealista.

Va estudiar periodisme, història de l’art i dramatúrgia a Viena. Al mateix temps, va treballar en d’altres oficis fins que va ingressar a la prestigiosa Vienna Film Academy als 26 anys.

L’estil d’Ullrich és marcadament documental, basant les seves escenes en fets de la vida quotidiana

L’any 1980 va realitzar el seu primer curtmetratge documental, Einsvierzig. Amb el seu segon treball, Der Ball (1982), un retrat pervers i satíric d’un ball de graduació de la seva ciutat natal, Ulrich Seidl va ser retirat de l’Acadèmia. L’any 1990 passa a fer llargmetratges amb GoodNews. Treballa pel cinema i també per la televisió guanyant nombrosos premis, prestigi i reconeixement pels seus treballs. L’any 2003 va crear la seva pròpia productora, la Ulrich Seidl Film Produktion. L’estil d’Ullrich és marcadament documental, basant les seves escenes en fets de la vida quotidiana que qualsevol persona pot identificar i comprendre. Mostra la solitud i la cruesa de les necessitats afectives no cobertes o no satisfetes. Porta anys estigmatitzat com l’ull crític de la societat occidental, sobretot europea, traient a la llum i retirant les cortines que amaguen, sense acabar de tapar, la hipocresia i la doble moral inherent a l’esmentada societat.

Filmografía (llargmetratges):