Fer | Reportatge

Un pont de paper entre el passat i el present

El Museu Molí Paperer de Capellades // Pol Cervera

Pol Cervera >> Vivim en l’Era digital. Ja fa anys que ens vam submergir en una època de no retorn, on la velocitat dels avenços tecnològics genera l’obsolescència anticipada d’aquells invents que fa quatre dies es trobaven a l’ordre del dia. Aquest ritme frenètic en l’activitat creadora de l’home sovint ens fa restar importància als objectes i al gran esforç que un personatge anònim, enterrat ja per les noves troballes, va dedicar-hi amb tanta esperança. En aquest panorama, hi ha un element que és present actualment en el nostre dia a dia i que sembla resistir, en certa manera, els canvis urgents que reclama la humanitat. Parlem del paper. És cert que el correu electrònic ha substituït la correspondència postal, també que els nous mitjans de comunicació digitals han guanyat terreny a les edicions dels diaris impresos, o que la xarxa s’ha erigit com la gran font de coneixement i ha desplaçat les biblioteques a un segon terme. No obstant això, el paper segueix tenint una importància capital en la nostra activitat ordinària i sembla no afligir-se davant l’aparició dels nous sistemes de comunicació i d’emmagatzematge d’informació, que ja no requereixen d’un suport físic. Algun dia, però, el paper es fondrà amb el seu ús i la societat ja no gaudirà d’aquest singular element que aterrà a la Catalunya del segle XIV per canviar les vides de tots els que hi habitaven. Des de Respostes, volem retre un homenatge als primers molins paperers de la nostra terra i, en especial, al Museu Molí Paperer del poble de Capellades.

En un dels carrers d’aquest menut municipi de l’Anoia s’aixeca imponent un edifici blanc de quatre pisos, amb una arquitectura senzilla i una planta regular, similar a qualsevol masia de l’època. Construït bàsicament amb tàpia –terra amassada i arrebossada per adquirir major resistència- i pedra de turo, és un edifici que data del segle XVIII i que fou un dels molins paperers més importants del nostre país. L’estructura de l’immoble estava supeditada al procés de fabricació del paper, i és que la nau acollia íntegrament tota la maquinària i tots els espais necessaris per a la seva producció. Tan important com l’arquitectura és la ubicació d’aquest singular edifici. El molí paperer va ser edificat a la vora de La Bassa, el punt d’origen d’un dels complexos hidràulics més rellevants del nostre país. Aquest embassament recull l’aigua de l’aqüífer Carme-Capellades a través de tres brolladors que es troben dins la bassa. D’aquesta deu natural, en poden arribar a brollar uns dotze milions de litres diari d’aigua que, degudament canalitzats pel rec, alimentaven fins a setze molins situats entre el centre de la vila i el riu Anoia, entre els quals, òbviament, hi trobem el Molí Paperer de Capellades. La roda hidràulica era l’enginy que aconseguia transformar l’aigua en energia. El seu ús s’estengué a principis de l’Edat mitjana i ben aviat fou decisiva per la vertebració de l’economia medieval i moderna catalana del sector manufacturer. “Un dels factors clau per a la ràpida implantació dels molins paperers a Catalunya és l’existència de grans xarxes hidràuliques, que permeten construir nous edificis i explotar aquesta font d’energia”, ens explica Ton Lloret, historiador i treballador del Museu.

A la Península Ibèrica, la fabricació de paper fou introduïda pels àrabs el segle X. Tot i així, no fou fins el segle XIII quan, a la població de Fabriano (Itàlia), es desenvolupa un sistema de fabricació de que s’exporta arreu d’Europa i que perdurarà fins a la Revolució Industrial. Pel que fa a Catalunya, els primers establiments de molins de paper sorgeixen el segle XV a Sant Martí de Provençals, a Barcelona i a la Catalunya Nord, i és durant el segle XVII quan es produeix un veritable increment de nous molins paperers en municipis que segles més tard despuntaran com les principals regions papereres de l’Estat espanyol. “El Molí Paperer de Capellades no és un dels primers del territori, però neix en un moment en què Catalunya és la fàbrica d’Espanya. La gestió de les colònies requereix molt paper a la Corona espanyola, de manera que es converteix en el principal client dels molins catalans. D’aquesta manera, el monopoli en l’abastiment de la Corona per fer el paper oficial ja assegurava feina durant molts anys a diverses fàbriques de paper”, detalla Ton Lloret.

L’elaboració del paper manual era lenta i laboriosa. La matèria primera estava construïda de draps vells, cordes i xarxes…peces de cotó, cànem, lli, matèria vegetal no fibrosa, que un drapaire s’encarregava de recollir i un traginer transportava fins el molí. El drap es triava i es classificava a l’espolsador, on era tallat amb l’ajut de les dalles o del marrassà –una destral de doble tall-. Una vegada finalitzada aquesta operació, l’espolsador s’introduïa al torn on, mitjançant un moviment rotatori, s’eliminaven brosses, pols i altres tipus d’impureses. Seguidament, el drap es deixava en remull dins del podridor durant un temps d’entre una i cinc setmanes a fi de procurar-ne la fermentació que després permet que es pugui triturar. Així, el pas següent era trinxar-lo a les piles amb les maces de fusta, accionades hidràulicament, en un procés que durava entre 20 i 30 hores. La pasta resultant de la trituració es barrejava amb una gran quantitat d’aigua en una recipient anomenat tina, on l’alabrent i el ponedor, els dos operaris, elaboraven els fulls de paper. L’alabrent submergia un motlle, amb una tela metàl·lica i un marc de fusta, de manera que en treure’l l’aigua s’escolava i les fibres dels draps s’entrellaçaven fins a formar un nou material, el paper. El procés, però, no acabava aquí.

En el pas següent, l’alabrent passava el motlle al ponedor, que, amb una pressió suau, traspassava el full a una baieta de llana, procés que es repetia fins a obtenir 250 fulls. Aleshores, amb l’ajuda d’una premsa i un torn que multiplicava la força, es treia la major part possible d’aigua dels fulls, el llevador els separava i eren estesos a les cordes que hi havia al mirador mitjançant l’espit, un estri de fusta en forma de T. Seguidament, els fulls eren encolats en un bany calent amb gelatina de carnasses animals, cosa que dotava el paper d’una capa quasi impermeable. El mall setinador, accionat a partir d’una roda hidràulica, colpejava el paper i li donava la llisor definitiva. Un cop arribats a aquest punt, tan sols restava igualar les vores dels fulls, que sempre quedaven irregulars, amb la ganiveta de fretar i empaquetar les làmines en raimes formades per 500 unitats, on s’hi estampava la caràtula que identificava el paper. Aleshores, el producte ja era preparat per ser comercialitzat.

Un pont entre el passat i el present (II)

La roda del moli

El Museu Molí Paperer de Capellades va ser fundat l’any 1958 per un grup d’industrials paperers, encapçalat per Pere Alier, Antoni Romaní i Llorenç Miquel, que es van dedicar a cercar ajuts econòmics i a recollir peces d’antics molins que havien quedat obsolets; tot plegat, en un gran treball d’avantguarda pel que fa a l’arqueologia industrial. “Amb la seva tasca, van arribar a entusiasmar a una gran representació dels industrials paperers i d’editors catalans, fet que va crear el ressò necessari perquè la Diputació de Barcelona fes una gran injecció econòmica i l’Ajuntament de Capellades cedís l’edifici com a seu del museu”, explica Victòria Rabal, directora del museu actualment. “Es tractava d’un grup d’industrials que sentien estima pel seu ofici i eren conscients que s’estaven vivint els darrers canvis en el procés de fer paper a mà. Així doncs, decideixen aplegar les màquines i fer una col·lecció que permeti reconstruir tot el procés perquè les properes generacions ho poguessin veure”, complementa Ton Lloret. D’aquesta manera, el 6 de juliol de 1961, tres anys més tard de l’inici del pla, el Museu Molí Paperer de Capellades va obrir les seves porter al públic i es va convertir en el primer museu d’arqueologia industrial de tot l’Estat Espanyol.

Malgrat la inauguració del Museu, l’edifici no ha deixat mai de ser, fins i tot a hores d’ara, un autèntic molí artesanal. Des de la seva fundació, el projecte concebia la unió i complementarietat entre la difusió del patrimoni històric i industrial, i això només es podia aconseguir amb la continuïtat de la pràctica de l’activitat artesanal del paper fet a mà. “Avui en dia, seguim complint amb un de les principals missions de la creació del Museu. L’activitat artesanal de fer paper a mà més aviat ens suposa pèrdues econòmiques, però el benefici es troba en mantenir viva aquesta tradició i en oferir al visitant quelcom diferent”, afegeix Victòria Rabal. A més a més de la tasca divulgativa que realitza el Museu, amb més de 31.000 visitants anuals, el centre també compta amb una biblioteca constituïda per més de 300 títols sobre matèries relacionades amb el paper, la seva història i la seva tecnologia. El Museu treballa diàriament amb el propòsit de convertir la biblioteca en un espai de documentació i consulta sobre el paper amb ressò internacional. “El Museu és un prisma amb diverses seccions i, per a mi, la biblioteca és la joia particular del centre, ja que conserva uns volums molt importants d’informació i és el cervell del museu. És allà on es pot dirigir l’intel·lecte a descobrir les fonts històriques i on pot trobar allò que a les sales no es veu”, expressa Victòria Rabal. El Museu Molí Paperer també ofereix seminaris sobre la conservació i restauració del paper adreçats a professionals del sector, i activitats del camp de les arts plàstiques amb tallers que s’organitzen des del 1984 i que gaudeixen d’una gran reputació dins l’àmbit estatal i internacional.

El Museu Molí Paperer de Capellades és un valuós temple amb un important fons patrimonial d’eines, màquines i documents relacionats amb el paper. Alhora, és un projecte conscienciat en la lluita per protegir el paisatge arqueològic industrial i amb una preocupació per garantir la supervivència dels molins paperers, que tan rellevants foren en una època passada per a moltes famílies catalanes. “Jo treballo al centre des de fa trenta anys i em seria molt difícil concebre la meva vida professional sense el Museu. És un lloc on he descobert coses meravelloses i per a mi ha estat un privilegi haver pogut viure el moment en què els museus i la cultura han començar a prendre volada a Catalunya”, ens revela Victòria Rabal. El Museu assegura la preservació i la transmissió generacional d’una manufactura arrelada profundament al nostre país. “Els museus són un pont entre el passat i el present. La nostra intenció és que una persona pugui entrar en una fàbrica del segle XVIII, vegi com funcionava i, de retruc, arribi a entendre el context històric de la nostra regió”, Ton Lloret. El Museu Molí Paperer de Capellades treballa a preu fet perquè les generacions actuals puguem comprendre com funcionaven les coses un anys enrere. Amb estima i delicadesa, cada dia situen una pedra més en el pont que ens permet viatjar al passat per, d’aquesta manera, poder entendre algun dia el nostre present.