Fer | Tribuna

Univers ‘Bennasar’

Albert Calls>> A la prestatgeria de casa comencen a acumular-se llibres (llegits) de narrativa de l’editorial Meteora (Olga Xirinacs, Màrius Sampere, Júlia Costa…); alguns, veritables apostes per la literatura de qualitat que es fa en català en aquests temps de tecnòcrates i en els quals sembla únicament que l’objectiu és vendre el que sigui i com sigui.

Serveixi aquest preàmbul políticament incorrecte per emmarcar la novel·la Nocturn de Sant Felip Neri, ja que ha trobat una cobertura editorial immillorable, que arrodoneix el projecte del seu autor.

Escrita com una peça musical que va desgranant-se lentament i obrint viaranys insospitats, aquets llibre té un plantejament tàctit senzill, però va desplegant-se per camins laberíntics i oferint al lector un mapa d’alguns dels principals anhels de la història contemporània de les persones normals i corrents de la nostra societat, però els que tenen la maledicció de les ‘inquietuds culturals’.

Mesurant els spoilers per no estroncar cap lectura plaent, els personatges d’aquesta obra són els pilars d’un projecte literari ambiciós: Clara Bertran, una noia cega d’una antiga família de l’aristocràcia barcelonina, que encarrega a Carles, un escriptor que malviu de la literatura, la redacció d’un llibre sobre un músic de carrer, Franz Bogdanovic, el violinista que prové de Sarajevo.

L’escenografia de la trama se situa en els límits imprecisos d’un casalot medieval de la plaça de Sant Felip Neri; la Barcelona cosmopolita i acollidora però també classista, marcada per les guerres i la desteta, amb ferides incurables malgrat el pas del temps; el Sarajevo que puposa, per a molts, un punt d’inflexió generacional perquè ens va mostrar l’Infern al costat de casa; l’Europa poètica i corcada, contradictòria en l’abisme de l’esplendor i l’horror que comparteix a la cruïlla dels segles XX i el XXI.

Més temes en aquesta capsa de música, paraules i històries que prenen forma de novel·la: l’amor per la cultura i la misèria de l’escriptor o del músic que malviuen en un món de pretesa opulència; els llibres ‘cremats’, vexats i el valor que els dóna qui els estima; la interrelació entre les persones en un escenari que no controlen, la ‘vida’ en definitiva, o aquell vell axioma leninista de què l’individu, en solitari, no pot contra el flux de la història.

I si l’amor als llibres porta a encarregar un llibre sobre un músic i el preu és en llibres, els personatges es desplacen pel cercle laberíntic d’aquells que estimen la cultura, però com a persones que són estan sota la implacable llosa de la història. A més, pel que fa a la forma, la novel·la pren un itinerari musical que té el seu clímax al final, com és de justa mesura i se’ns avisa en el títol d’una obra que té els ecos d’un altre excel·lent llibre, El violoncelista de Sarajevo, de Steven Galloway.

L’autor, Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) ve desenvolupant una intensa activitat cultural i literària en els darres temps, emmarcada en la novel·la de gènere, el periodisme i la passió per l’escriptura en general. Amb el Nocturn ens mostra el seu potencial com a narrador, que ben segur veurem desplegat properament amb tanta força o més que en aquesta obra, solament apte per a gent que estima la cultura i els llibres.

“La vida d’en Franz és una autèntica caixa de sorpreses. Ho ha estat per a tu quan te l’explicava i ho és per a la Clara quan la va sentint a través de la teva veu. El que per als habitants de Sarajevo va ser la normalitat més absoluta, aquets flirteig amb la mort durant cada minut, durant cada instant, no ha estat res, han hagut d’habituar-s’hi, de posar-hi call. Vosaltres, en canvi, assistiu en silenci al testimoni del terror. En Franz Bogdanovic continua tocant el seu violí pels carrers de la ciutat i vosaltres escoltau cada una de les seves manifestacions amb el cor encongit. Com és possible que malgrat tot encara pugui continuar tocant?

– Vol dir això que en Franz ja no pot sentir res?

– Només odi, Clara, però ara fins i tot això està deixant de sentir.”