Fer | General

Vergonya de ser europeu

Rafael Vallbona>>L’Europa que es va construir per salvar-nos per sempre més de la guerra i que ens havia de fer créixer rics i plens, ha tancat la porta als nassos als que fugen de la mort, la fam i la destrucció, igual com els europeus fugien a meitats del segle XX. La meva Europa diu que no hi vol ningú més al seu jardí d’opulència tramposa, que la finca només és per a nosaltres. I jo, avui, sento vergonya d’aquesta que havia de ser la casa comuna de tothom.

La meva Europa diu que no hi vol ningú més al seu jardí d’opulència tramposa, que la finca només és per a nosaltres. I jo, avui, sento vergonya d’aquesta que havia de ser la casa comuna de tothom.

Però els dirigents europeus, cínics i mentiders, no volen embrutar-se les mans de sang, per això donen diners a Turquia a canvi de què sigui el dictador Recep Tayyip Erdogan qui s’encarregui de fer la feina bruta. Ho farà amb molt de gust, perquè te la paella pel mànec. A canvi, Europa farà la vista grossa als crims, l’autoritarisme i l’escapçada de llibertats del règim turc; com fa habitualment sempre que al poder financer a qui es deu li interessa. I així Alemanya tindrà ben aviat un nou mercat rendit als seus peus. El Quart Reich continua avançant indolor sense oposició pel front de l’Est. I sense tacar-se de sang gràcies a la complicitat i el cinisme del president del Consell Europeu Donald Tusk. Els grecs, socis comunitaris menystinguts i vexats, rebran quatre rals perquè callin; feina tenen per no ofegar-se, deu pensar frau Merkel.

Si aquesta és la política europea a mi que em donin de baixa; exigeixo un brexit individual. Jo no vull formar part d’aquesta Europa que humilia els dèbils i criminalitza els pobres promovent la seva desaparició física del territori propi. S’assembla massa a altres episodis recents de la història de la humanitat.

A què recorden camps de refugiats com el d’Idomani?

No hi ha associació capaç de portar aquests dirigents europeus al Tribunal Internacional dels Drets Humans? On són els indignats? O la indignació només és pel que ens ateny en particular?

Quina vergonya ser europeu.

Rafael Vallbona és periodista i escriptor

Article publicat a casavbn.blogspot.com

Fotos: Creative Commons / Internet.