Ser | Secció Bertolt Brecht
Xavier Cuadras: “La Catalunya independent ha de tenir una economia competitiva”
Xavier Cuadres, a la dreta de la imatge, presentant el llibre.
Helena Jorba Rehues>> Xavier Cuadras Morató és doctor en Economia per la University de York, professor d’economia de la UPF i director de l’escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF). Es dedica a la docència i a la recerca sobre l’economia. Un dels temes que investiga és l’economia espanyola i catalana. Acaba de publicar, juntament amb Modest Guinjoan i Miquel Puig, Com Àustria o Dinamarca, la Catalunya possible (Pòrtic).
D’on surt la idea d’escriure Com Àustria o Dinamarca, la Catalunya possible?
Tot va començar amb el llibre que, juntament amb el Modest, havíem escrit sobre el boicot comercial (Sense Espanya, editorial Pòrtic). Després d’aquesta anàlisi, volíem escriure sobre els beneficis de la independència i no tant sobre els costos, és a dir, el boicot. Per això, vam començar a centrar-nos en països europeus relativament semblants a Catalunya i que podien servir de referència: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Noruega, Finlàndia, Suècia, Suïssa i els Països Baixos.
Després de realitzar la comparació de Catalunya i vuit països europeus, com considera que ha de ser l’economia de la Catalunya independent?
Ha de ser una economia que permeti construir un país pròsper. La Catalunya independent ha de tenir una economia competitiva. El principal repte ha de ser que les empreses catalanes tinguin la garantia que poden competir a escala mundial perquè aquesta és la manera d’aconseguir llocs de treball, amb salaris alts, i un nivell de benestar elevat. A més a més de l’economia competitiva, però, s’ha de treballar per una cohesió social, és a dir, ha d’existir una regulació perquè la distribució de la renda no sigui desigual.
Creu que els polítics actuals tenen aquests reptes en compte?
Crec que aquests dos objectius, la compatibilitat de les empreses i la cohesió social, són compartits en general, la diferència són les mesures que es poden posar en pràctica per aconseguir-ho. El problema principal és que, tant l’economia competitiva com la cohesió social, són reptes que s’aconsegueixen a llarg termini. Cap polític pot aconseguir-ho en dos dies i justament els polítics són presoners de les necessitats més immediates.
Quines serien les repercussions econòmiques de la Catalunya independent?
Per una banda, l’avantatge més evident, seria el fiscal, ja que la transferència que els catalans fan cada any a l’exterior s’eliminaria. A més, es podria gestionar la política econòmica des de Catalunya i per tant, s’adaptaria a les necessitats de les empreses i els ciutadans catalans, cosa que no sempre ha estat així. Les infraestructures, per exemple, es pot dir tranquil·lament que s’han fet d’esquena als interessos dels catalans.
Què passaria amb la inserció de Catalunya a l’economia europea?
Per una banda, el millor escenari amb què es podria trobar Catalunya és que en l’àmbit de la política europea fos considerat un país europeu, ja que es minimitzarien les repercussions negatives. El pitjor escenari, per altra banda, seria que es quedés fora de l’euro i per tant, de la Unió Europea. En aquest cas, els catalans no podrien traslladar-se a Europa, les empreses catalanes no podrien contractar treballadors europeus i hi hauria restriccions en la circulació de mercaderies. Com més aïllada econòmicament quedés Catalunya per culpa d’un plantejament polític, més difícil seria la seva situació.
El problema principal és que, tant l’economia competitiva com la cohesió social, són reptes que s’aconsegueixen a llarg termini. Cap polític pot aconseguir-ho en dos dies i justament els polítics són presoners de les necessitats més immediates
Per tant, hi ha possibilitats que Catalunya quedi fora de la Unió Europea?
El que és evident és que hi ha molts interessos en joc en aquest tema. Des del meu punt de vista, els europeus no tenen un interès peculiar en represaliar els catalans. Crec que en el cas que Catalunya hagués de demanar l’ingrés a la Unió Europea això seria un procés ràpid perquè part d’aquest ingrés correspon a adaptar-se a la normativa europea i això Catalunya ja ho té fet. Considero que la Unió Europea voldria que les empreses poguessin continuar funcionant, dubto que tingui interès en una situació de col·lapse. En definitiva, no sabem què pot passar, però sí que sabem quina és la dialèctica del govern espanyol. És lògic que faci les amenaces que fa, perquè si jo fos ell, també les faria. Ara bé, els seus arguments són poc creïbles perquè considero que s’hauria d’acabar adaptant, ja que amb el seu posicionament perjudicaria els seus propis interessos econòmics i també els dels europeus.
Creu que Catalunya podria arribar a ser un país amb una taxa d’atur baixa i cohesionat socialment?
Sí, ara bé, per tenir una taxa d’atur baixa, ser un país cohesionat socialment i amb un nivell de benestar elevat, cal una política econòmica, unes institucions de poder i uns governants que treballin per aquests objectius. Penso que no hi ha cap raó perquè no ho puguem aconseguir. És veritat però, que hi ha una sèrie de circumstàncies que s’han de donar. Les regulacions que tenim del mercat de treball actualment, per exemple, no funcionen. En conseqüència, la taxa d’atur està per sobre el 20% i des de 1978 fins a l’any 2012, la mitjana de la taxa d’atur catalana ha estat del 15%. Els vuit països que nosaltres hem estudiat, durant aquest període (1978-2012), la mitjana de la taxa d’atur és del 5%. Només Finlàndia, després de la caiguda del mur de Berlín, va tenir una recessió econòmica brutal que va aconseguir superar. Per tant, no hi ha res que digui que no ho puguem aconseguir. És qüestió de tenir una política econòmica i més recursos, es tracta d’una conjunció de diversos factors.
Poden ser un model per a Catalunya els vuit països que comparen (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Noruega, Finlàndia, Suècia, Suïssa i els Països Baixos)?
Sí perquè són països competitius i socialment cohesionats. Aquests dos objectius els tenen impregnats en la seva política econòmica. EUA, per exemple, és competitiu però és un país en què es valora més la política econòmica que la cohesió social, per tant, és un país desigual, per això no l’hem considerat per a fer la comparació. Els vuit països dels quals parlem s’assemblen per la dimensió econòmica, el nivell de renda o en alguns serveis públics. En l’educació, per exemple, Catalunya no seria dels millors però tampoc dels pitjors i pel que fa la recerca a les universitats, Catalunya gaudeix d’un nivell elevat en canvi, però, la recerca a les empreses és encara una assignatura pendent.
Catalunya hauria de seguir les polítiques econòmiques d’aquests vuit països?
Nosaltres diem que aquests països són una referència perquè ens podem fixar en molts aspectes, ara bé, copiar no sempre és possible però sí que podem adaptar coses. Aquests països no són homogenis, per nosaltres són una inspiració. El que és cert és que si ells ho han fet, nosaltres també podem.
Tot i que hi ha elements que podem compartir amb aquests països, tenim característiques culturals diferents, podria ser això un impediment alhora de traslladar els seus models econòmics a Catalunya?
Aquesta idea està superada, ja que el que compta són les institucions. Corea del Nord, per exemple, és un país pobre mentre que Corea del Sud actualment és molt ric. Tots dos comparteixen els mateixos valors, per tant, què canvia? A Corea del Nord hi ha unes institucions que volen perpetuar una dictadura comunista que fa que la gent visqui en la misèria, en canvi, l’economia de Corea del Sud afavoreix les empreses. Per tant, no és cert que els països catòlics o mediterranis estiguin condemnats a tenir un nivell de benestar econòmic inferior.
I ja per acabar, una qüestió referent en l’actualitat. Últimament hem sentit el president de Catalunya, Artur Mas, demanant suport als empresaris catalans per encarar el procés polític, com valora aquesta sol·licitud?
Els empresaris són ciutadans i per tant, s’han d’implicar en la mesura de ciutadans. Considero que els empresaris no han de posicionar-se excessivament perquè defensen interessos legítims que es podrien veure perjudicats si es posicionessin. L’opinió que em sembla més adequada és la dels empresaris que diuen que estaran d’acord amb el que decideixi el poble català.
Peu de foto: Els autors de Com Àustria o Dinamarca, la Catalunya possible durant la presentació del llibre al Cercle d’Economia. D’esquerra a dreta: Miquel Puig, el conseller d’economia Adreu Mas-Colell, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras.
Entrades similars
Entrevista a Jaume Soler i M. Mercè Conangla, autors de ‘No són contes, és la vida!’ →
Entrevista a Núria Dòria, llibretera a Dòria Llibres →
Entrevista a Pius Morera, poeta i divulgador de la poesia →
